Recitació

Alumne: Marina García Mata

DOS AMANTS

Hi havia dos amants vora la mar en pena.

Venia la tardor per serres fosquejants.

El vent féu un xiulet saltant per la carena;

amb fullaraca i pols embolcallà els amants.

En imploració van aixecar les mans;

un glacial fuet els afrontà l'esquena;

de polseguera es van trobar la boca plena,

despulles sobre el cos a estil de mendicants.

I van guspirejar llurs ulls d'una ira estranya.

Potser els van maleir la mar i la muntanya.

Tant de bo que la mort o l'oblit els colgués!

En un forc de camins esclataren en blasmes,

i la nit sense estels engolí llurs fantasmes.

Per indrets sense nom no es van veure mai més.

Josep Carner

Després de la recitació, vàrem elaborar una autoavaluació per tal de reflexionar sobre aquesta. 

Elecció del text He escollit un poema titulat Dos amants, d’en Josep Carner. Quan el vaig triar, m’agradava. Quan el vaig haver d’aprendre em va resultar força costós. Crec que n’hauria d’haver triat algun amb més versos però més curts. O amb una tornada per exemple, que sempre és més fàcil de recitar. També podria haver escollit un poema que pogués entonar millor, ja que amb aquest al no ser infantil era difícil entonar-lo.

Expressió oral Es nota quan una cosa la portes preparada, per la facilitat que tens després al dir-la i la seguretat en un mateix. Tot i no haver-me sortit com m’esperava, crec que va ser clar i entenedor.

Mirada Vaig intentar mirar al públic i era la meva intenció, tot i que tenia la mirada més perduda que centrada. Sempre que exposo m’agrada mirar a aquelles persones que m’inspiren confiança per tal de sentir-me més segura.

Veu La veu va ser la correcte, un to adequat i focalitzat.

Postura La postura no va ser la més correcte. Estava nerviosa i m’anava movent, concretament no parava de creuar i descreuar les cames.

Gesticulació Vaig fer poca gesticulació, tot i que la que vaig fer, va estar bé. M’hagués agradat fer més gestos i poder expressar-me millor però els nervis no em van deixar. I si em centrava en la gesticulació se m’oblidava el poema.

Control dels nervis La part més difícil. Em va tocar recitar el primer dia, però no la primera. Després de tres recitacions, va ser el meu torn. Estava nerviosa i els nervis envaïen la meva panxa. Aquests nervis van ser en forma de moviment de cames i em vaig entrebancar dos cops quan em sabia el poema de faula.

Altres Un bon exercici per treure’ns la vergonya de sobre, per expressar-nos davant d’un públic sabent que tots passaran la mateixa situació que tu i sobretot per fer un pas més en comunicació oral.